DIGLÒSSIA
Entre
setmana fas el trajecte amb multitud de dones que vénen a comprar;
endiumenjades, amb els cabells polits a les perruqueries dels seus pobles. El
respecte a una ciutat que les ignora. És una escena que conec perfectament
d’anys eren anys quan ma mare em duia, així que mon pare havia venut la
collita, als Almacenes Gay. Desconec con s’ho feien en aquests magatzems, on
ara hi ha un McDonald’s, per rebaixar la roba tot l’any. Els Gay, un outlet avant la lettre.
Aleshores
als xiquets ens compraven un «quita i pon», que en deien les mares, de cada
peça de vestir. Com elles, ma mare també parlava i em parlava en valencià...
fins que arribàvem a la ciutat i canviava al castellà. A mi em desconcertava un
canvi idiomàtic sobtat que amb el temps sabria que s’anomenava diglòssia. Ser
de poble no era un categoria i elles s’elevaven l’autoestima usant un castellà
que, de vegades, per evitar-los un accent molest, el venedor, amb un somriure
que suggeria una cortesia, canviava al valencià.
Un dinar en un dia qualsevol Ferran
Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada